El tió del parvulari ja no és un
tronc vailet. Aquests socs escolars, que apareixen cada Nadal, any
rere any, tenen ja molts cops a la seva esquena. Tot i això mirem,
encara, embadalits, els ulls dels vostres fills-es, plens
d'innocència i plens d'entusiasme.
Els nens i nenes el tapen, li fan
manyagues, li diuen paraules boniques a cau d'orella i li canten
cançons. Tot té a la fi una bona recompensa!
Quan el tió ja no té res més a la
panxa, a part d'imaginàries llufes, pot cagar carbó o quelcom
insòlit. Fa 50 anys enrere, quan tot era molt diferent, ens cagava
cebes, patates,,, per avisar-nos que ja no tenia res més al ventre.
Les cantarelles, en honor seu, són
moltes i variades i amb els anys tergiversades per la saviesa
papular:
Tió
Tió
tu
que n'ets tan bon minyó
tan
rodó i tan grassonet
abriga't,
no tinguis fred
i
pel nostre lector
caga
el millor!!
El
Tió, que és un bon jan
va
menjant i es va atipant;
perquè
sap que per nadal,
tots
els nens l'esperaran!!
Descansa Tió ... fins el Nadal vinent
!!