divendres, 21 d’octubre de 2011

L'ADAPTACIÓ A P-3

SI BUSQUEM AL DICCIONARI EL MOT “ADAPTAR” ENTRE D'ALTRES DEFINICIONS, ENS DIU: acomodar la conducta a les circumstàncies.

LES MESTRES TAMBÉ VIVIM L'ADAPTACIÓ DELS NOUS ALUMNES, D'UNA MANERA INTENSA.
Els nostres missatges volen ser tranquil·litzadors i engrescadors:
NO passa res!
L'ESCOLA ÉS DIVERTIDA i hi faràs molts amics!
La mare vindrà després!!

Grans intencions i bones paraules, de vegades buides pels receptors, que encara no entenen el català. Aleshores, utilitzem, amb més èmfasi, el llenguatge corporal i el llenguatge para-verbal. Fem servir les rialles, els somriures, les abraçades, les manyagues i les bromes... Aquelles PALLASSADES que aconsegueixen que el/la nen/a plori i rigui alhora.

Segurament ell pensa:
Ja m'agrades tu... PERÒ, VULL LA MEVA MARE I... “TU NO L'ETS”!!
L'ADAPTACIÓ VARIA SEGONS EL TARANNÀ DE CADA INFANT, LA SEVA VIDA I EXPERIÈNCIA FAMILIAR. Si el/la nen/a ha anat a la llar; també pot canviar.

VOLEM AGRAIR A LES FAMÍLIES QUE ENTENEN EL PROCÉS D'ADAPTACIÓ I COMPRENEN, TAMBÉ, QUE ELS PROFESSIONALS, DE VEGADES SOLS AMB 25 ALUMNES, FEM EL QUE PODEM.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!

LES MESTRES DE P-3.


Cap comentari:

Publica un comentari